ALL YOU NEED IS A HUG
(Tot el que necessites és una abraçada)

Abraça als amics, a la teva mare, abraça desconeguts… Abraça arbres. Però també abraça noves idees, abraça els teus moments més baixos, abraça un propòsit. Abraça la vida.
Abraçar allibera de preocupacions i fa que gaudim més les coses.

Abraçar allibera estrès, disminueix l’ansietat i dóna sensació de pau i confiança. Puja l’autoestima i millora l’estat d’ànim a la vegada que redueix els sentiments d’enuig i apatia. I no sols això també està demostrat que redueix la pressió arterial, millora el sistema immune i relaxa la musculatura. Aquest gest senzill pot millorar substancialment la teva qualitat de vida.

Converteix-te en un hug’s hunter (caçador d’abraçades)…
perquè hi ha abraçades que et re-inicien

La història

L’any 2004, Juan Mann (pseudònim que fonèticament coincideix amb one man, un home) torna a Austràlia, el seu país natal. Un cop allà, un sentiment de solitud comença a envair-lo, els seus pares acabaven de divorciar-se, s’havia separat de la seva promesa i la seva àvia havia mort.
Per animar-se decideix anar a una festa, on una desconeguda li regala una abraçada, «Em vaig sentir com un rei, va ser el millor que m’ha passat mai». Amb aquest sentiment, un 30 de juny, decideix sortir a repartir abraçades a la gent que transitava pel carrer Pitt Mall a Sydney.
El 2004 apareix a Australia la iniciativa Free Hugs.

Gràcies a aquesta iniciativa, els científics van començar a estudiar els efectes de les abraçades a les persones i s’ha demostrat que produeix unes conseqüències molt positives en individus que pateixen estrès, depressió o un altre trastorn afectiu.
Està demostrat que aquest simple gest redueix la segregació de cortisol, la hormona de l’estrès, i propicia la segregació d’oxitocina, hormona del de l’amor, que proporciona benestar, millora la salut i ens predisposa a sentir-nos connectats i estimar.

 

Auto-abraçades

Estimar comença per estimar-se a un mateix. No podem donar el que no tenim, per això no podem estimar si no ens estimem a nosaltres mateixos. Estimar-nos, acceptar-nos incondicionalment de vegades resulta complicat, la auto-exigència, el sentiment de culpa o la sensació de no estar fent prou ens fa sentir malament amb nosaltres mateixos. En aquets moments fes-te una gran abraçada i repeteix-te a tu mateix: “quant m’estimo!”
Però en realitat no necessites esperar un moment baix, trist o en que et sents sol per abraçar-te. Les auto-abraçades són una teràpia de xoc, però també una medicina preventiva. Abraça’t perquè si, per mimar-te, perquè t’estimes i perquè en realitat, no hi ha ningú més important en la teva vida que tu mateix.

Busca un lloc tranquil i confortable com el sofà de casa teva o un lloc a la natura que et faci sentir bé. Acorrua’t, porta les cames al pit i abraça’t llargament. Deixa’t portar per la sensació de la teva pell, la pressió contra el pit, la sensació de fer-te una boleta i sentir-te. Si vols repeteix-te, com un mantra: “Oh, quant m’estimo. M’estimo, M’estimo.”

 

Abraçar un arbre

Tots sabem que la connexió amb la natura és imprescindible per la salut física i mental. Passejar per la natura ens fa sentir-te bé, ens tranquil·litza, ens fa baixar de revolucions i ens ajuda a aclarir la nostra ment. Però si amb la caminada per la natura no en tens prou: proba a abraçar un arbre.
Sembla una supina tonteria, però quan estiguis tens, nerviós proba d’abraçar un arbre. O simplement abraça’l pel gust de fer-ho.
Abraçar un arbre allibera tensions i te un efecte sanador. És com connectar-se a “massa”. De fet és literalment això: connectar-se a massa, a terra, i descarregar-se de tensions. Abraçar un arbre te algo màgic que et connecta amb la natura, amb l’univers i amb tu mateix.
A més, segons diversos estudis, els arbres tindrien efectes benèfics sobre les malalties mentals, els trastorns de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), els temps de reacció, la depressió o els mals de cap.

Quan surtis a passejar pel bosc, comença o acaba la teva passejada abraçant un arbre. Planta’t al davant d’ell i contempla’l amb atenció conscient. Intenta no racionalitzar, no pensis en quin tipus d’arbre és o de quin color i textura te l’escorça. Connecta amb els teus sentits i respira profundament. Posa l’atenció en les olors, en els sons: olora l’arbre, escolta l’arbre. I quan ho sentis, apropa’t i abraça’l. Sent el contacte de l’escorça en les teves mans, en la teva galta. Tanca els ulls i deixa’t anar.

 

Regalar abraçades

Tots necessitem una bona abraçada de tant en tant. Son éssers socials i necessitem de la connexió amb els altres, també de la connexió física, el contacte amb els altres. Els científics han demostrat que el contacte físic, les carícies i abraçades, són imprescindibles per al un desenvolupament òptim en els nens i que la falta de contacte físic fa caure en picat el sistema immunològic.
A mesura que creixem, ens vestim ens una armadura que pensem que ens protegeix però que únicament ens aïlla, ens allunya dels demés i ens fa més dèbils emocionalment i, paradoxalment, més vulnerables.
Quan algú és tocat, acariciat o abraçat, els receptors de la pell s’activen, es desperten les emocions positives i es creen vincles d’amor i de compassió. Amb aquest llenguatge en que no fan falta paraules es solucionen moltes més coses que amb llargues discussions. Per això, quan les paraules ja no serveixen, quan estàs en un túnel sense sortida: abraça. Abraça quan sentis que algú es sent sol o està trist. Abraça pel gust d’abraçar de dir-li a l’altra persona: “t’estimo, estic amb tu”.

Abraça sempre d’una manera espontània, sincera i intensa. Si no t’has de sentir còmode abraçant aquella persona, no ho facis. Si l’altra persona no es sent còmoda amb la teva abraçada, inspira profundament i deixa-la anar.
Tanca els ulls i abraça fort, pit amb pit, galta amb galta. Respira profundament. Abraça fort però afluixa la musculatura, relaxa les espatlles, recolza’t en l’altre. Posa l’atenció en les sensacions, l’escalfor de l’altre, l’olor, els seus braços estrenyent-te, el moviment de la seva respiració. Observa, sent, les emocions que van sorgint.

 

Fonts:
https://elpais.com/elpais/2014/06/16/buenavida/1402926988_290345.html
https://www.freehugscampaign.org/
https://www.lavanguardia.com/natural/20160229/4099565458/abraza-arbol-si-existe.html
https://www.elclubdeloslibrosperdidos.org/2019/01/un-abrazo-en-el-momento-indicado-no.html